Joventuts Socialistes de Menorca

Des de les Joventuts Socialistes de Menorca ens veiem amb la obligació moral de pronunciar-nos sobre els darrers esdeveniments ocorreguts a la franja de Gaza.  L’assassinat de tres joves israelians el passat 30 de juny, després d’haver estat segrestats, ha desencadenat el que ja s’anomena la Tercera Intifada. Segurament, el segrest dels tres estudiants va ser una resposta a la proposta aprovada pel Govern d’Israel d’ampliar la política d’assentaments i construir 1.500 cases més a Cisjordania i a l’est de Jerusalem.

 Per una banda, el passat 8 de juny les forces de seguretat d’Israel van llençar una operació militar que fins avui ha resultat en 501 víctimes palestines. Segons les Nacions Unides, la majoria de les víctimes són civils. Per altra banda, Hamas ha matat 13 soldats Israelians i ha ferit desenes de civils disparant coets des de la franja a les ciutats d’Israel. A més, centenars de persones han fugit de la franja de Gaza ja que la situació és insostenible, incrementant així el nombre de milers de Palestins desplaçats.

Les dues parts estan guiades pels extrems. Tot i així, hi ha moderats a les dues bandes que estan a favor de la resolució pacífica del conflicte. Des de Joventuts Socialistes volem expressar el nostre suport als moderats Israelians i Palestins. Condemnem públicament el terrorisme d’estat del Govern d’Israel, ocupat pel partit conservador Likkud i demanem que s’aturi l’assassinat sistemàtic de civils. També volem condemnar les accions de Hamas, ja que cap tipus de fonamentalisme ajudarà a trobar una solució al conflicte. Només els moderats d’ambdós bàndols poden arribar a negociar una situació de pau. Mentrestant, la situació de violència només fa que polaritzar cada vegada més a la societat.

Per últim, ens agradaria donar forces als Palestins i Israelians residents a Menorca, així com recordar a les comunitats àrabs i jueves que entre tots hem de cercar el diàleg i la pau, rebutjant els extremismes i la violència.

Joventuts Socialistes de Menorca

El Consell de Ministres va aprovar el passat dia 20 de desembre l’avantprojecte sobre la reforma de la d’Interrupció voluntària de l’embaràs que passa a dir-se “ley de protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada”. Una passa enrere més en drets. Una passa més cap a aquella Espanya de la qual ens han xerrat els nostres pares on els drets i les llibertats eren molt limitats. Una llei, la més restrictiva d’Europa, que ens durà 25 anys enrere, com tot el que fa aquest Govern. Per sort o per desgràcia, la gran diferència a dia d’avui és que açò ho estem tenint dins d’una democràcia que té com un dels seus valors més importants la defensa dels drets de les persones.

La nova llei és una bufetada a les dones i al seu futur sobre el qual fins ara –i gràcies a una llei impulsada i aprovada per el PSOE- havien pogut decidir. A més, és també una bufetada pels joves, que amb el discurs del Partit Popular, poden arribar a pensar que la llei vigent fins ara era un mètode anticonceptiu més pels joves i que se n’havia fet un mal ús. Se’ns està definint com a persones irresponsables en temes de sexualitat i reproducció. I que no ens enganin. Els joves sabem perfectament les conseqüències i responsabilitats que duu un embaràs i per això volem que aquest es produeixi en el millor moment i en les millors condicions per a la dona.

Tornant als canvis de la nova llei, un dels aspectes més preocupants és que es suprimeixi la interrupció per anomalia fetal i que tot es basi en el risc psicològic de la mare. La interrupció per malformació no és una discriminació cap a les persones amb discapacitats com diu el ministre Gallardón. La interrupció voluntària de l’embaràs és un dret de la mare a decidir sobre el seu futur i el del seu fill en casos en què no podrà, per exemple, atendre les dificultats d’un fill amb discapacitat. Un dret i una decisió que fins ara tenien i prenien les dones i que, a partir d’ara, prendran –en solitari- el ministre i els bisbes.

Per si no era suficient, la nova llei és que sempre ens quedarà fer-nos els bojos. Tot anirà basat en el risc psicològic de la mare, que hauran de confirmar dos professionals externs al procés d’avortament i del centre on es vulgui dur a terme (en el cas de Menorca, per exemple, que no siguin professionals de l’hospital Mateu Orfila). Aquest és un cas anecdòtic, especialment si tenim en compte la situació en què ha deixat la sanitat el Partit Popular: les llargues llistes d’espera que tenim provocaran que moltes dones quedin fora del termini que marca la nova llei.

Aquesta nova llei rebaixarà el nombre de poc més de 100.000 avortaments que hi ha anualment (xifra que ha baixat en el darrer any)? Per suposat que sí, però no perquè aquesta llei conscienciï a la gent sobre la vida i l’avortament, sinó perquè hi haurà qui ho faci en clandestinitat i, per tant, no figurarà a les dades oficials, mares que pariran tot i ser un embaràs de risc, hi haurà mares que ho faran en contra de la seva voluntat i hi haurà mares que, pel fet de tenir prou recursos, es desplaçaran a un altre país per exercir el seu dret a decidir, tal com ja passava en aquest país ja fa anys.

Des de JSMenorca demanem la retirada d’aquesta reforma de la llei. Volem que es segueixi donant el màxim de suport a les dones i que es respectin les seves decisions. Perquè les dones no són ni tontes ni inútils i tenen criteris i motius per prendre una decisió que en cap cas és fàcil, encara que així ho vengui Gallardón.